Durant l'ús i l'estacionament dels remolcs, els estabilizadors, com a dispositius de suport independents, tenen un paper crucial per mantenir el nivell i l'estabilitat del vehicle quan es desconnecten del vehicle tractor. El seu rendiment i fiabilitat afecten directament la seguretat de les operacions de càrrega i descàrrega, l'estabilitat a llarg termini de la postura del vehicle i la vida útil general de l'equip. Tot i que els estabilizadors són de mida relativament reduïda dins de l'estructura general del vehicle, el seu paper és indispensable durant l'aparcament sense càrrega, la càrrega i descàrrega de càrrega i l'aparcament temporal, i s'ha de donar una alta prioritat en el disseny, la selecció i l'ús.
La funció bàsica dels estabilizadors del remolc és transferir el centre de gravetat del vehicle al punt de suport a terra després de separar el vehicle remolcador, mantenint el vehicle estable i evitant que es bolqui o llisqui. Es poden dividir en dues categories segons la seva estructura: estabilizadors manuals i estabilizadors hidràulics. Els estabilizadors manuals es basen en la rotació manual d'un cargol o palanca, utilitzant transmissió roscada o reducció d'engranatges per aconseguir pujar i baixar. Són d'estructura senzilla, de baix cost i aptes per a ús-de càrrega lleugera o de baixa-freqüència. Els estabilizadors hidràulics, d'altra banda, utilitzen una bomba hidràulica per conduir el cilindre per a l'extensió i la retracció. Ofereixen velocitats ràpides de pujada i baixada i una gran capacitat de càrrega-, i s'utilitzen principalment en entorns de transport de càrrega pesada-o operativa que requereixen aturades freqüents. Els dos tipus d'estabilizadors s'han de dissenyar per complir amb els requisits de capacitat de càrrega nominal, resistència a la força lateral i estabilitat-autoblocant, alhora que tenint en compte la facilitat d'operació i la viabilitat del manteniment.
Estructuralment, els estabilizadors generalment inclouen una base, mecanisme de transmissió, vareta telescòpica (o cargol) i peus de terra. La base es fixa a les bigues longitudinals del bastidor del vehicle o a un suport dedicat i ha de tenir la força de connexió suficient per transmetre totes les forces de reacció del suport. El mecanisme de transmissió, en els tipus manuals, sovint és un cargol trapezoïdal amb un coixinet d'empenta; en els tipus hidràulics, és una combinació d'un cilindre i una vàlvula direccional. Ha de garantir un bon funcionament i protecció contra sobrecàrregues. La superfície de la vareta telescòpica o del cargol s'ha d'endurir o tractar amb un recobriment anticorrosió per millorar la resistència al desgast i la resistència a la corrosió. L'àrea dels peus de terra s'ha de determinar en funció dels càlculs de càrrega per assegurar-se que la pressió del sòl estigui dins del límit de capacitat de càrrega del sòl. Quan es treballa en un terreny tou o irregular, la superfície de suport s'ha d'ampliar amb plaques d'extensió per evitar que s'enfonsi o s'inclini.
Pel que fa al principi de funcionament, els estabilizadors inicien l'acció d'elevació mitjançant una manivela manual o un interruptor de control hidràulic durant el funcionament. La vareta telescòpica s'estén fins que la placa de peu toca fermament amb el terra. A continuació, s'aplica una força continuada per aixecar gradualment la carrosseria del vehicle i treure-la de la càrrega de les rodes, aconseguint finalment la distància al terra i la posició plana establertes. La retracció és l'operació inversa; la vareta telescòpica es retrau, transferint el pes del vehicle de nou a les rodes. Els estabilizadors hidràulics solen estar equipats amb un bloqueig hidràulic de dues vies o un dispositiu de bloqueig mecànic per evitar la retracció accidental a causa de la pèrdua de pressió hidràulica durant el funcionament, garantint la seguretat operativa.
La selecció i l'aplicació requereixen una consideració exhaustiva de la capacitat de càrrega, la freqüència d'ús, l'entorn operatiu i la compatibilitat. Els remolcs de càrrega pesada-han de prioritzar els estabilizadors hidràulics i la seva força d'elevació màxima i la seva longitud d'extensió s'han de verificar per complir els requisits d'anivellament a plena càrrega. A les regions fredes o humides, s'ha de parar atenció a la fluïdesa a baixa-temperatura de l'oli hidràulic i a la resistència a l'òxid de les peces metàl·liques. Per als remolcs de diversos-eixos amb estabilizadors només a la part davantera o posterior, s'ha de calcular l'impacte de la ubicació del fulcre sobre el moment de flexió del vehicle per evitar una sobrecàrrega localitzada. Abans d'accionar els estabilizadors, els operaris han de comprovar la fermesa i la planitud del sòl, eliminar les pedres o els residus de les superfícies de contacte de la placa de peus i assegurar una distribució uniforme de la força. Es prohibeix la càrrega, la descàrrega o la pujada o baixada de personal del vehicle quan els estabilizadors no estiguin totalment assegurats.
Pel que fa al manteniment, la lubricació de totes les parts mòbils dels estabilizadors s'ha de revisar periòdicament i el greix s'ha de reposar ràpidament per reduir el desgast. S'ha de comprovar el nivell d'oli, els segells de les canonades i la corrosió de les barres del cilindre dels estabilizadors hidràulics; qualsevol fuga o rascada s'ha de reparar immediatament. Els cargols i els engranatges dels estabilizadors manuals s'han de netejar de fang i sorra i tornar-los a lubricar-per evitar que l'òxid ocasioni l'obstrucció de la rotació. Quan no s'utilitzi durant períodes prolongats, els estabilizadors s'han de retreure i assegurar per evitar impactes externs o acumulació de pols i òxid.
En general, tot i que els estabilizadors del remolc són dispositius auxiliars, tenen un paper crucial per garantir la seguretat operativa i l'estabilitat del vehicle. La selecció científica, el funcionament estandarditzat i el manteniment regular garanteixen que els estabilizadors proporcionin un suport fiable en diverses condicions de treball, proporcionant un fort suport per al funcionament eficient i segur del remolc.
